Dia d'eleccions

escric aixó quan falten poques hores per obrir el Col·legis electorals. Sembla que era ahir quan, l'1 de novembre de 2006, els catalans erem convocats a les urnes per renovar el nostre Parlament pero no és ahir sino que ja han passat quatre anys.
Entre les curiositats d'aquesta cita electoral podem trobar el neixement d'uns partits i coalicions fets a mida d'uns personatges concrets per al seu enaltiment personal ja sigui per que es van barallar amb els seus partits anteriors (Joan Carretero, ex-ERC i Montserrat Nebrera, ex-PP) ja sigui per intentar mantenir-se dins d'un cert grau de coneixença pública desprès d'haver acabat una etapa (Laporta). Els partits i coalicions de tota la vida també estan presents, alguns amb cares noves (PP, ERC, ICV) altres amb el mateix candidat de fa quatre anys (PSC, CiU, C's). Fins i tot alguns freakys han aprofitat per presentar la seva candidatura com és el cas de Carmen de Mairena (encara que considero igual de freakys al Sr. Laporta o l'Albert Rivera...)
Per altra banda hem assistit al fals plantejament que l'elecció no es fa, com és habitual, entre dretes i esquerres (amb tots els matissos que aquesta definició tradicional pugui tenir) sino que ens volen fer creure que s'està decidint entre partidaris o no de la Independència del nostre Pais. Res més lluny de la realitat. Avui decidim la composició d'un Parlament que haurà de prendre decisions per gestionar la sortida de la crisi. El model d'Estat no el tocarà ningú aquesta legislatura. Ni tan sols el referendum que proposa ERC o l'impossible concert econòmic de CiU veuràn la llum aquests quatre anys.
Avui, per molta ràbia que els faci a molts, decidim únicament entre dos models per gestionar la crisi i el Pais i aquests dos models els tenen els dos grans partits.
Jo ja he decidit quin és el meu model.