dimarts, 6 de març del 2012

decepcions i esperances

Fa uns messos us parlava d'una iniciativa esgrescadora a la que em vaig sumar juntament amb un bon grapat d'amics i amigues, companys i companyes desitjosos de canvis al Partit dels Socialistes de Catalunya.
Després de reunions i debats, vam decidir tirar endavant un projecte anomenat Ara, Socialisme. Bàsicament ens definiem per una frase; "des de les bases i el territori", i ens fixavem com a objectiu aconseguir reconduïr el PSC cap a posicions més socialistes i més catalanistes.
Voliem i volem que el PSC torni a ser el referent de l'esquerra catalanista al nostre país. Voliem i volem que el nostre partit torni a connectar amb la seva militància, amb les bases i amb la ciutadania a la que ha abandonat donant suport a polítiques poc esquerranes i tancant-se al seu propi món i a les seves inèrcies.
Un bon grapat de persones que vam començar aquesta iniciativa em decidit donar el dolorós pas d'abandonar el Grup. L'actitut personalista, i poc lligada als nostres principis, d'uns pocs integrants d'Ara, Socialisme han fet l'ambient irrespirable. Ens hem trobat amb reunions secretes , amb gent que recollia signatures a fi d'aconsseguir majories per fer-se amb el control de les votacions, amb manipulació descarada i vergonyosa d'assemblees, amb censura a la participació, amb la presa de decisions i iniciatives a esquenes de la majoria del Grup, amb l'aprovació i imposició d'una estructura organitzativa piramidal que poc o res te a veure amb el que defensavem com a model de participació.
Els companys i companyes que avui resten a Ara, Socialisme han traït, perdoneu-me però és així, el treball i les il·lusions de tants i tantes membres que vam creure que, per fí, teniem l'eina per canviar les coses. Interessos particulars, afany de protagonisme i ves a saber quins altres motius, han fet que avui poguem donar per acabat aquest projecte.
Però de les decepcions s'aprèn molt i de l'aprenentatge surten noves esperances. Surto d'AS convençut de que no he perdut el temps. He aprés molt i continuo creient en el que em va motivar a entrar a aquell Grup. Per tant, després del temps prudencial de reflexió i relax, penso tornar a prestar tot el meu esforç i tot el meu treball per col·laborar al necessari canvi que cal al PSC. Ho faré des d'allà on calgui; col·laborant, com sempre, a la meva Agrupació i amb la Federació de Barcelona, participant a tots aquells espais de debat oberts i per obrir i creant, si cal, una nova plataforma des d'on poder defensar les idees que m'han portat fins aqui.
Continuo pensant que la renovació del PSC no ha culminat amb els processos congresuals viscuts. Continuo pensant que la renovació passa per les bases i el territori. Continuo pensant que ens cal ser més socialistes i més catalanistes.


Pel socialisme i per Catalunya, endavant companys i companyes!!