Ara, Socialisme!!

ja se que escric poc en aquest blog. Sóc conscient però també sóc mandrós, que hi voleu que faci...

Avui us vull parlar d'una iniciativa en la que m'he engrescat i que m'omple d'ilusió. Un grup de militants del PSC ens hem constituit en una plataforma des de la que volem influir en el procès de canvi que, necessàriament, ha de fer el nostre Partit.
No som gent àvida de càrrecs, ni tan sols volem protagonisme enlloc. Som nomès gent que creu que l'actual deriva del PSC no porta a cap altra fita que al fracàs total.
Som conscients que hem perdut els discurs d'esquerres que engrescava la gent a participar en i de la política. Som conscients que l'actual línia directiva del PSC s'ha perdut als despatxos i ha desconnectat, sincerament crec que inconscientement, de la militància i de l'electorat.
La gent ja no ens veu com el referent de l'esquerra catalanista a Catalunya i aquesta era una de les nostres raons de ser.
Volem un partit més participatiu. Volem un partit més identificat amb la gent del País. No volem un partit de quadres que només aguanta una infrastructura inoperant. No volem una maquinària electoral que es desperta cada vegada que toca anar a les urnes.
Volem un partit d'esquerres català i catalanista, que no renuncïi a la seva veu allà on obtingui representació. Volem bones relacions amb el socialisme espanyol i europeu sense que aixó suposi renunciar a la nostra visió i a la nostra veu.
Aquests dies he trobat gent que pensava, com jo, que, des de dins del Partit, podem fer moltes coses per retrobar el camí. Gent de les bases, gent del territori que creu en el socialisme i creu en el PSC.
hem possat en marxa una gran cosa. Sols no arribarem enlloc. Comptem amb que molta més gent, simpatitzant i militant del PSC, vol canviar les coses.
i ara, què?

...
Des de les bases i el territori. ARA; SOCIALISME!

cinc anys

avui un amic m'ha fet recordar que fa ja molt de temps que no escric res en aquest blog. La meva darrera publicació era una reflexió sobre el meu vot a les municipals de maig i, és veritat, ja han passat uns quants messos. Potser ha estat mandra o que no tenia necessitat d'escriure res, no ho se...
Però avui sí que tinc ganes de compartir una alegria: la meva gata Ivana acaba de complir cinc anyets! Potser molts pensareu que és una tonteria però per a mi és molt important celebrar que ja fa cinc anys que aquest animaló va entrar a la meva vida. Recordo com si fós ahir mateix quan vaig agafar aquell cadellet acabat de néixer a les mans i es va acomodar a la meva palma com si l'haguessin dipositat al més còmode dels coixins. Setmanes més tard, quan la van separar definitivament de la Perla, la seva mare, es va agafar a mi com si fós el millor pare del món, com si volgués fer-me seu i, és clar, ho va aconsseguir.
Ara, cinc anys desprès, continua fent-me saber que, efectivament, sóc seu i m'encanta que així sigui. Acabem de celebrar cinc anys i espero que siguin molts més.
Gràcies Ivana per tots aquests anys i els que han de venir.

LES MEVES RAONS PER VOTAR JORDI HEREU

Els que em coneixeu i/o em llegiu sabeu que a les primàries del PSC vaig donar el meu suport a Montserrat Tura. Aixó no ha estat obstacle, però, per que, al mateix moment de saber-se els resultats d'aquella elecció interna, en Jordi Hereu es convertís, automàticament, en el meu candidat i en el de totes i tots els socialistes de la Ciutat.
Barcelona ha estat governada per alcaldes socialistes des del primer dia en que els ciutadans i ciutadanes vam poder escollir l'Ajuntament. Han estat 32 anys de bon govern, de transformació, de modernització, de responsabilitat. Han estat 32 anys que han transformat uns Ciutat grisa i anodina en l'actual referent mundial en que s'ha convertit.
Fa més de vint anys em va costar molt explicar a l'ascensorista d'un hotel neoyorquí on estava la meva ciutat. Avui tothom sap on és Barcelona. Narcís Serra va començar la gran tasca que van continuar Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu que ha posat Barcelona als mapes del món modern com a model de ciutat. Una ciutat per admirar i, com no, per imitar.
Tinc molts coneguts que, per la seva joventut, no han conegut una altra Ciutat que l'actual. Per a ells és normal el que els envolta i, fins i tot, ignoren la feina i l'esforç que han costat arribar a aquesta normalitat. Per a ells el normal és demanar més i, fins i tot, qüestionar l'actual Govern Municipal perque no han conegut cap altre. A ells els dic que aquesta ciutat que coneixen és com és gràcies a les polítiques que el PSC ha practicat al llarg de tots aquests anys.
Jordi Hereu és un gran coneixedor de la política municipal del PSC que tant bons resultats ha donat. Es un gran coneixedor de la Ciutat, dels seus barris, de la seva gent. Jordi Hereu no és un nouvingut. Porta molts anys a l'Ajuntament treballant cada dia per millorar aquesta Ciutat que tant s'estima i per la qual ha demostrat entrega total.
Aquestes eleccions hi ha qui es vol mostrar com alternativa de "canvi". Darrera d'aquest desgastat terme de canvi hi ha un candidat més desgastat encara: Xavier Trías. La proposta de "canvi" de la dreta nacionalista no és una altra que presentar el seu etern perdedor. Un personatge gris que opta, per tercera vegada!, a ser Alcalde d'una Ciutat en la que mai ha cregut ni ell ni la seva formació política. Malgrat els anys passats a les files de l'oposició municipal, Trías ha fugit, durant tota la campanya, de tractar temes en profunditat demostrant que desconeix totalment una Ciutat que pretén governar.
De la dreta no nacionalista no cal ni parlar ja que un personatge que qualifica als immigrants com a perillosos transmisors de malalties no em mereix el més mínim respecte. Aixó si, cal anar amb compte no sigui que PP i CiU vulguin renovar la seva vella aliança de l'época Aznar.
Davant l'alternativa existent i tenint en compte la feina feta tots aquests anys, no cal ni que em planteji que tinc que votar el proper diumenge.
Perque m'agrada Barcelona.Perque m'estimo la meva Ciutat. Perque vull una Barcelona de progrés que continui endavant i em faci sentir orgullós de ser d'on sóc. Perque no vull una Barcelona d'esquerres governada per la dreta. Perque no vull que 32 anys de bon govern quedin en no res. Perque Jordi Hereu és el meu candidat; el 22 de maig votaré PSC.

AL VOLTANT DE LES PRIMÀRIES AL PSC DE BARCELONA

Avui he rebut a casa les paperetes de vot per tal de participar a les Primàries que, el dissabte dia 19, decidiran qui encapçalarà la llista del PSC a les eleccions municipals de la Ciutat de Barcelona.
Em sento privilegiat de participar en aquesta decisió inèdita a la gran majoria de partits del Pais. Per primera vegada a la història del PSC, militants i simpatitzants podem triar entre els dos candidats que volen ser al capdavant de la candidatura socialista per Barcelona. No serà la cúpula del Partit, ni una assemblea, ni un congrès qui prendrà tan important decisió sino que serem les bases qui ho farem.
Com a tot procés electoral, estem assistint a la confrontació entre dues propostes. Confrontació no te per que ser enfrontament (com á molts els agradaria). Les dues candidatures representen personalitats i estils diferents però ambdues comparteixen la visió progressista de la Ciutat i del Pais.
Jo vull que la meva Ciutat, la Capital del Pais, continui governada per les idees progressistes que encarna el PSC. No vull una Barcelona d'esquerres governada per la dreta nacionalista. Vull que Barcelona recuperi la il·lusió, que els barcelonins i barcelonines tornem a estar orgullosos de la nostra Ciutat. Vull una Ciutat segura, neta, cosmopolita y progressista. Vull que la meva Ciutat sigui envejada per totes les demés. Vull una Barcelona ben governada. Vull una Barcelona que torni a ser referent al Pais, a l'Estat, al Mediterrani i al Món. I tot aixó crec, sincerament, que m'ho garanteix la Montserrat Tura.
Crec que una candidatura encapçalada per Tura és la garantia d'un Ajuntament progressista a la Ciutat. La dreta nacionalista ofereix un candidat gris i mediocre demostrant el poc interés real que te de governar la Ciutat. CiU mai ha estat una força municipalista i no ens ofereix cap alternativa realista però una candidatura del PSC feble podria avocar-nos a cedir l'Ajuntament a aquest candidat mediocre que només ha destacat per ser l'etern perdedor a les eleccions a Barcelona.
Per tant, dissabte 19 aniré orgullós i content a excercir, per primera vegada, el meu vot a unes primàries al PSC i aquest vot serà per Montserrat Tura.

(si voleu conéixer les propostes de Montserrat Tura i seguir l'agenda d'activitats entreu a www.guanyembcn.cat )