cinc anys

avui un amic m'ha fet recordar que fa ja molt de temps que no escric res en aquest blog. La meva darrera publicació era una reflexió sobre el meu vot a les municipals de maig i, és veritat, ja han passat uns quants messos. Potser ha estat mandra o que no tenia necessitat d'escriure res, no ho se...
Però avui sí que tinc ganes de compartir una alegria: la meva gata Ivana acaba de complir cinc anyets! Potser molts pensareu que és una tonteria però per a mi és molt important celebrar que ja fa cinc anys que aquest animaló va entrar a la meva vida. Recordo com si fós ahir mateix quan vaig agafar aquell cadellet acabat de néixer a les mans i es va acomodar a la meva palma com si l'haguessin dipositat al més còmode dels coixins. Setmanes més tard, quan la van separar definitivament de la Perla, la seva mare, es va agafar a mi com si fós el millor pare del món, com si volgués fer-me seu i, és clar, ho va aconsseguir.
Ara, cinc anys desprès, continua fent-me saber que, efectivament, sóc seu i m'encanta que així sigui. Acabem de celebrar cinc anys i espero que siguin molts més.
Gràcies Ivana per tots aquests anys i els que han de venir.