dijous, 10 de maig del 2012

"je suis socialiste ! "


"Je suis socialiste !". Amb aquestes paraules s'adreçava François Hollande, la nit electoral del 6 de maig, als seus seguidors, a tots els francesos i al Món. Plenament conscient d'haver rebut el suport d'innumerables vots no estrictament socialistes, el President electe de França no va tenir cap problema en reafermar públicament i amb orgull quina és la seva ideologia i quin és el seu programa.
Sovint, a casa nostra, hem vist com els polítics i els partits amaguen la seva ideologia pel tal de captar el famós vot centrista. Aquest ocultament s'acaba traduïnt, moltes vegades, en el total abandonament de les idees. Ja fa temps que molts i moltes militants, votants i simpatitzants del socialisme català reclamem el retorn a les idees perdudes i als programes que mai hauriem d'haver abandonat. Som molta gent els que estem demanant al nostre Partit Socialista que retorni als orígens i recuperi la ideologia, el llenguantge i els programes amb els que ens poguem tornar a sentir còmodes. Som molta gent els que pensem que s'han d'anomenar les coses pel seu nom i proclamar amb orgull el que som: som socialistes.
Els que ens sentim socialistes i no ens amaguem del que som i del que pensem, hem sentit admiració i una certa enveja al sentir les paraules de François Hollande. La seva sinceritat te un gran valor en una época on tothom s'amaga de tot i on tothom intenta aparentar el que no és per aconseguir arribar on sigui. 
Però aquesta sinceritat no hagués donat fruits si el PS no hagués donat un important gir al seu discurs polític. S'ha fet una profunda reflexió i s'ha recuperat el discurs socialista d'esquerres que la societat estava demanant i que el partit havia deixat de banda. S'ha fet, a més a més, una obertura generalitzada cap a la societat escoltant les seves propostes i oferint-li participació al més alt nivell.
Efectivament, va ser l'obertura total a la societat la que va fer possible l'elecció de François Hollande com a candidat a l'Elisi. Per primera vegada a Europa, la ciutadania va poder escollir qui havia de ser el candidat d'una determinada formació. Ciutadans i ciutadanes es van veure implicats en un procés fins ara reservat a les directives dels partits. La iniciativa, agossarada i, fins i tot, perillosa, va ser tot un éxit: dos milions de persones van participar en el procés de primàries i van poder decidir qui seria el candidat del PS a la preseidencia de França. Aquesta implicació ha movilitzat un electorat que ha portat finalment al PS a la més alta institució de la República Francesa.
Tenim, per tant, dos factors importantíssims que expliquen l'ascens d'un socialista a la presidència de França: retorn a la ideologia i apertura a la societat. Tant de bo el socialisme català prengui bona nota de la recepta i el 2014 poguem sentir al President, o, millor encara, la Presidenta electa del nostre País dir "sóc socialista" .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada