Després de reunions i debats, vam decidir tirar endavant un projecte anomenat Ara, Socialisme. Bàsicament ens definiem per una frase; "des de les bases i el territori", i ens fixavem com a objectiu aconseguir reconduïr el PSC cap a posicions més socialistes i més catalanistes.
Voliem i volem que el PSC torni a ser el referent de l'esquerra catalanista al nostre país. Voliem i volem que el nostre partit torni a connectar amb la seva militància, amb les bases i amb la ciutadania a la que ha abandonat donant suport a polítiques poc esquerranes i tancant-se al seu propi món i a les seves inèrcies.
Un bon grapat de persones que vam començar aquesta iniciativa em decidit donar el dolorós pas d'abandonar el Grup. L'actitut personalista, i poc lligada als nostres principis, d'uns pocs integrants d'Ara, Socialisme han fet l'ambient irrespirable. Ens hem trobat amb reunions secretes , amb gent que recollia signatures a fi d'aconsseguir majories per fer-se amb el control de les votacions, amb manipulació descarada i vergonyosa d'assemblees, amb censura a la participació, amb la presa de decisions i iniciatives a esquenes de la majoria del Grup, amb l'aprovació i imposició d'una estructura organitzativa piramidal que poc o res te a veure amb el que defensavem com a model de participació.
Els companys i companyes que avui resten a Ara, Socialisme han traït, perdoneu-me però és així, el treball i les il·lusions de tants i tantes membres que vam creure que, per fí, teniem l'eina per canviar les coses. Interessos particulars, afany de protagonisme i ves a saber quins altres motius, han fet que avui poguem donar per acabat aquest projecte.
Però de les decepcions s'aprèn molt i de l'aprenentatge surten noves esperances. Surto d'AS convençut de que no he perdut el temps. He aprés molt i continuo creient en el que em va motivar a entrar a aquell Grup. Per tant, després del temps prudencial de reflexió i relax, penso tornar a prestar tot el meu esforç i tot el meu treball per col·laborar al necessari canvi que cal al PSC. Ho faré des d'allà on calgui; col·laborant, com sempre, a la meva Agrupació i amb la Federació de Barcelona, participant a tots aquells espais de debat oberts i per obrir i creant, si cal, una nova plataforma des d'on poder defensar les idees que m'han portat fins aqui.
Continuo pensant que la renovació del PSC no ha culminat amb els processos congresuals viscuts. Continuo pensant que la renovació passa per les bases i el territori. Continuo pensant que ens cal ser més socialistes i més catalanistes.
Pel socialisme i per Catalunya, endavant companys i companyes!!
Es curioso que gran parte de lo que explicas es, precisamente, lo mismo que pienso, sólo que en dirección contraria y añadiendo insultos personales continuados (aún recuerdo el "hija de puta" que me dedicó una de las socialistas puras que ahora se auto-excluye), que han dejado la red llena de basura sobre un movimiento que continúa y crecerá, construyendo en positivo. Porque mientras unos conservábamos la calma, otros se dedicaban a trolear todo lo que podían y más contra los que hacían unas horas habían sido sus compañeros. Contra la negación a estos hechos sigo conservando algunos de los mensajes insultantes que llegaron a mi buzón.
ResponEliminaHace unas semanas te ofrecí la posibilidad de charlar, cortado por medio, y explicarte hechos y situaciones que se te escapan. Hacerlo en este comentario sería demasiado violento, pero incluye descalificaciones personales por parte de una persona que tiene la cruz encima sobre la salud mental de algunas personas con las que comparte cruz, y no se detiene ahí la cosa. Poco más o menos nos ha salpicado a todos, quizá ignorando que nos hablábamos entre nosotros.
Prefiero no ahondar en tu acusación de traición por dos motivos principales: aunque es más grave de lo que crees sigues cayéndome bien como para que tome medidas más rotundas. El otro motivo es el convencimiento de que tus palabras parten del desconocimiento y no de la maldad, ya que te tengo por persona dialogante y abierta.
Lo dicho, Carles, un cortadito a mano a mano y quizá empieces a vislumbrar que ni siquiera Ara Socialisme desde su origen se limita al blanco o al negro, sino que la gama de grises es amplia y profunda.
Un abrazo